Al marge del riu i quatre relats més

Amazon iTunes

 

 

Aquest llibre de l’escriptor tonenc Amadeu Lleopart i Costa conté, com es desprèn del títol, cinc relats.

És probable que l’ingredient compartit i més destacable d’aquests relats sigui la personalitat dels personatges i la veu (el llenguatge) dels narradors. Els narradors sempre són els protagonistes, o bé uns coprotagonistes o testimonis, dels fets explicats, i tenen motius, a vegades molt importants, per voler deixar constància (oral o escrita) d’allò esdevingut: necessiten extreure el que duen a dins. Aquesta veu pot ser la d’una indigent, una supervivent, que reclama a crits que creguem en la seva innocència (Al marge del riu). També pot ser la d’una persona adulta que pretén fer les paus amb alguna etapa llunyana, però no tancada del tot, del seu camí de creixença (París) o, fent un salt en el temps i arribant a un passat remot, pot ser un ancià decidit a lluitar per mantenir en la memòria col·lectiva un món que gairebé s’ha perdut per sempre (Veus arbòries).

Els fets que anem coneixent gràcies al narrador i protagonista d’Un altre Ulisses retorna a casa no tenen un abast col·lectiu, sinó que se circumscriuen a un entorn, podríem dir, personal; com a Veus arbòries també hi ha una pèrdua, per bé que no sembla definitiva. Aquest altre Ulisses no és un heroi, sinó tot el contrari; però, de la mateixa manera que el personatge homèric, té la necessitat de retornar a la seva Ítaca particular després de mil peripècies existencials. També resulta interessant observar que, si bé hi ha narradors que s’adrecen a receptors desconeguts, n’hi ha d’altres, en canvi, que parlen a un tu ben definit, el qual acabem coneixent prou bé: aquest és el cas d’Al marge del riu: en cada part, la indigent s’adreça a algú distint (el jutge, un psicòleg, el germà, un periodista…); cada vegada, tenim noves pistes de la història del personatge central i, sobretot, entrem més en les seves entranyes. A D’una manera furtiva, hi ha un narrador extern, però gens distant, que al personatge masculí li recorda el trànsit, el seu trànsit, de la infantesa a l’adolescència (com veiem, un tema habitual en la narrativa d’Amadeu Lleopart), en un to que va de l’empatia a un tipus de burla amable, poc corrosiva.

Finalment, cal dir que la presència de l’autor i del seu món social i geogràfic és molt evident al llarg de tots els textos. Com tants altres escriptors, Amadeu Lleopart no creu en les literatures gaire artificials. Per això, per exemple, Tona és l’escenari d’Un altre Ulisses retorna a casa, com també s’endevinen espais reals de la Plana de Vic a París i D’una manera furtiva.

Notes de premsa

Nacio digital 2012-11-28

 

 

468 ad